L'Hereu Riera

Et vas enfonsar en l’horitzó
grisós de la tarda,
lentament les tenebres
van esborrar el teu rastre,
i ara et busco en l’estranya foscor
darrere el meu cap.
De tant en tant
records de color surten de l’ombra,
cabells, llavis, espatlles i mans,
cuixes, pits, braços i rostres,
fragments brillant en desordre.
La confusió m’embogeix.
Miro el rellotge:
deu minuts per les deu.
Les busques no troben mai el relleu.
Deu minuts per les dotze.
Me’n vaig i pujo a l’últim tren.