Contrapunt: El temps, l’eternitat en moviment
Deixa un comentari
«Beatrice cosia, i el rellotge feia tic-tac. L’instant mòbil que, segons Sir Isaac Newton, separa el passat infinit de l’infinit esdevenidor, avançava inexorablement a través de la dimensió del temps. Ara bé: si Aristòtil tenia raó, a cada instant es feia real una mica més d’allò que era possible; el present romania immòbil i s’incorporava al futur, com un home que anés engolint una tira infinita de macarrons. De tant en tant, Beatrice feia real un badall en potència. Al costat de la llar i dins d’una cistella, una gata jeia de costat tot roncant satisfeta i alletant quatre orbes i bigarrades marruixes. Les parets de l’estança eren de color groc clar. Al prestatge més alt de la llibreria, s’espesseïa la pols sobre els llibres de text d’assiriologia que Beatrice havia comprat quan Peter Slipe li tenia rellogat el pis superior. Un volum dels Pensaments de Pascal, amb notes de llapis fetes per Burlap, era obert damunt la taula. El rellotge anava fent tic-tac».
[Aldous Huxley, Contrapunt]
Comentari de text:
«De tant en tant, Beatrice feia real un badall en potència»… Humor anglès en estat pur. Que gran que ets, Aldous!