L'Hereu Riera

Fa uns dies una metgessa del centre esportiu Sagnier del Prat de
Llobregat, Anna Vegué, va ser despatxada, i de manera improcedent, tal
com reconeix la mateixa empresa, «per la seva negativa a l’ús de
l’idioma castellà», segons la carta d’acomiadament, cosa que no és
certa, com explica l’afectada: «Prioritzo parlar en català, si
m’entenen, perquè és la meva llengua i m’hi trobo més còmoda, però no
em nego a parlar en castellà. És més, si no m’entenen canvio d’idioma,
però això passa poc, perquè la comprensió és alta». La senyora Vegué
feia, doncs, allò que és normal en qualsevol país del món: parlar
normalment en la pròpia llengua; però es veu que al Prat de Llobregat
(Catalunya, però territori espanyol) això és delictuós i una raó (una
desraó) per perdre la feina…

Paral·lelament, el govern de la Generalitat valenciana decideix,
sense explicar-ne els motius reals, clausurar aquest mes de març, dos
mesos abans de les eleccions municipals, els repetidors -pagats
volenterosament de la seva butxaca per valencians particulars- que
permetien des de feia anys, evitant tots els entrebancs del poder
blaver, rebre al País Valencià les emissions de Televisió de Catalunya.
En l’època de les telecomunicacions, el senyor president Francisco
Camps, de professió anticatalanista i proespanyolista, va i ordena, ell
solet i sense l’oposició efectiva de ningú, posar portes al camp. He
dit oposició efectiva, sí: ¿on són els empresaris que es queixaven fa
uns mesos del boicot espanyol als productes catalans promogut aleshores
per la dretona carpetovetònica en protesta per la reforma de l’Estatut,
l’escarransit Estatut de la Moncloa? És que els és igual, als
empresaris que fan publicitat a TV3, que els seus anuncis deixin de
tenir un milió més o menys d?espectadors potencials? I a la mateixa
Televisió de Catalunya, que perd audiència, i doncs quota de pantalla
per als qui participen en els seus programes? No se suposava que la
quota de negoci, parli la llengua que parli, és un concepte sagrat i
intocable? Tanta por els fan, aquests cavernícoles de trajo blau i
corbata rosa, que no se?n saben defensar ni quan els toquen la butxaca?
I els polítics: ¿en queda algun de guàrdia que es pugui dedicar a
defensar els drets lingüístics dels valencians?

D’altra banda, parlant de polítics útils, l’expectació és màxima
a tot el país: els ciutadans del carrer estem esperant ansiosos la
furibunda i decidida reacció habitual del partit polític més chic,
Ciudadanos/Ciutadans, els defensors de la paritat lingüística, els
campions del cinquanta per cent, els adalils de la llibertat, els
ciutadans de llengua bífida i ment ambidextra que ens volen alliberar
de l’empobridor monolingüisme, que vetllen pel dret a la llibertat
d’elecció d’idioma a l’escola i arreu, en tot lloc i tothora, aquests
elegants i selectes pensadors que reivindiquen per a les aules,
curiosament, el model anàrquic del carrer. ¡Libertad, libertad, libertad!

[Article publicat a El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, el 15/3/2007]

Il·lustració: La metgessa despatxada, Anna Vegué, en comptes de cobrar i callar, va portar el seu cas als tribunals. (Foto: G. Massana)