L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Català per a estrangers (Step 3)

Deixa un comentari

Editorial molt dur del diari londinenc Financial Times contra Rajoy, denunciant que només pensa en el seu partit i en el seu futur

[De Vilaweb.cat, dimecres 29 d’agost de 2012]

«El Financial Times ataca Mariano Rajoy de forma molt dura, en un article editorial el dia després que Catalunya hagi demanat el rescat. El diari econòmic de referència a Europa diu que Rajoy només pensa ‘en el partit i no en el país’ i li exigeix prendre decisions que va retardant ‘per interessos electorals’. (L’editorial  només es pot llegir en l’edició en paper o si ets subscriptor de la versió digital).

»Reafirmant el canvi de línia dels grans mitjans respecte a la qüestió catalana, el Financial Times troba raonable que Catalunya sospiti que ‘Rajoy intenta explotar els seus problemes fiscals per a retallar l’autonomia que li va ser concedida fa més de trenta anys’.

»El diari creu que fins i tot els governs autonòmics dominats pel PP temen que les seves competències siguin buidades pel que qualifiquen com ‘l’afany centralista del govern de Madrid’, i en aquest sentit avisa que ‘hi haurà problemes molt greus amb Catalunya’.

»L’editorial, que porta per títol ‘Pel bé d’Espanya, no del partit’, és particularment crític amb el fet que els càlculs de Rajoy estan basats més en els resultats electorals que pugui obtenir ell que en les necessitats reals, i li reclama que es comporti com el govern portuguès, ‘que ha sabut convèncer els ciutadans que treballa pel bé de tot el país’.

»Les darreres setmanes els mitjans internacionals, tradicionalment reticents a entendre el problema català, han anat fent un tomb cap a posicions comprensives i respectuoses, com la que defensa avui l’editorial del Financial Times. La posició del Financial Times és particulament rellevant perquè totes les èlits econòmiques i polítiques d’Europa el llegeixen i segueixen els seus editorials».

 [+ info: Les raons dels problemes financers de Catalunya, explicades al món]

De “portes endins”, mentrestant, les reaccions són les previsibles, d’un avorriment còsmic: llegim, també avui mateix, a Naciódigital.cat, que una publicació també electrònica de Madrid “reclama l’ocupació militar de Catalunya”, després que aquesta s’ha vist obligada, per culpa dels seus “excessos nacionalistes”, és clar, a demanar el rescat “al Estado que tanto aborrece”… i que gràcies a mitjans de comunicació com aquest i tot allò que representen i tot allò que tenen al darrere se li fa encara més “aborrecible”, per molt que ens penséssim que ja havíem arribat al sostre. Aquesta és la informació sobre aquest nou acudit del feixisme sord que nia a la Caverna madrilenya:

«“Definitivament, el nacionalisme català ha perdut ja qualsevol dret a qualsevol mirament. El nacionalisme català és un llast per a la convivència i per a l’economia nacional. Per tant, no se’ns acudeix cap altra cosa que Catalunya sigui intervinguda militarment, derogades les seves normes autonòmiques i clausurades les seves institucions regionals” […”però mantingudes les seves tradicionals virtuts de laboriositat i solidaritat”, s’entén]. Tot aquest discurs és l’article d’obertura d’un diari digital madrileny anomenat Alerta Digital amb la il·lustració d’una fotografia del plenari del Parlament de Catalunya.

»El diari fa una descripció apocalíptica de Catalunya: “Han traït l’article segon de la Constitució. Han corromput tot el que tingués un valor emocional o econòmicament intercanviable. Han cremat els recursos naturals”. I tot plegat desemboca en un final de suposat servei als catalans: “És l’única forma de salvar aquesta Catalunya que ara s’intenta destrossar separant-la d’Espanya i enviant-la als braços de l’enemic”».

Res de nou: com que són espanyols, no entenen RES de RES de RES. Continuem sense saber si és per incapacitat estructural (de l’estructura cerebral, vull dir) o perquè no els hi dóna la gana ni d’imaginar-se el petit esforç de fer-ho (però sobretot per no veure el resultat d’aquest esforç extra). Però a aquestes altures, quina importància té, ja?

Deixeu-me desinfectar aquest racó, sisplau, amb l’article editorial d’una tercera publicació digital que, aquesta sí, entén les coses (i que per tant les entén de manera diametralment oposada a la del mitjà castellà damunt esmentat. No us el perdeu: “El fracàs català”, article editorial del dia a Vilaweb.cat.

___________________________________

[Il·lustració de l’entradeta: MenysCensura]

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles salats el 29 d'agost de 2012 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.