L'Hereu Riera

Et deien el reietó de casa,
i t’ho vas creure
fins al dia que vas descobrir
la vida, que parlava un altre llenguatge,
i com que no entenies res de res
vas ficar-te
de ple, insensat,
en la cursa del ratolí.
Restaurants cars,
hores extres,
tastets de vi
i exquisideses,
llepar culs i trair,
llenceria fina, crèdit i vilesa,
matar abans que morir,
no vaig triar els pares,
i ara vull triar els veïns!,
caviar i mata-rates,
vull arribar al cim,
i vull fer-ho aviat,
abans dels quaranta!
Ara en tens quaranta més
i, sol i esgotat,
contemples l’ínfim imperi creat
al sol de la posta.
Tant córrer per això?
El cim, al capdavall, era petit
com un pis de l’Eixample,
i no hi cabia ni déu!
Cap dels teus il·lusos miralls
no val ni un os dels teus cadàvers;
ara ets un ratolí més gras,
però atrapat al laberint,
i no ets tu qui té la clau
de la porta de sortida.
Renegues de Déu?
Ell va proposar el joc,
però no va repartir les fitxes:
busca entre els negres voltors
qui va començar la rapinya.