I Jugant a cartes vistes, al casalot, vam sentir una certa por. No volíem esdevenir ànimes, no volíem que hom descobrís el nostre amagatall, tampoc volíem que les presències de la nostra ment, de nit, mentres dormíem, comencessin a passejar pels racons i pel jardí. Vas dir: ‘Esta font fa respecte’. Totes les fonts abandonades
I en arribar a la figuera recordà que no podia pujar-hi. ‘No puc enfilar-m’hi, però puc endinsar-me en la seua soca i mesclar-me amb la saba’. De seguit esdevingué part dels teixits vasculars de la figuera. Tota ella s’impregnà de substàncies minerals i orgàniques dissoltes. S’hi trobà a gust.
Guaiteu, jo no sóc gens partidari de les teràpies dites alternatives o complementàries o com les vulgueu anomenar i les seues fantasies, però sí que sóc molt partidari de la lliure expressió. Si el present ha de ser lliure (que no ho és en absolut, per cert) significa que les persones hauríem de començar a
I No tingues por d’odiar, però foragita l’odi de la teua persona. La vida és més gran que el mal que et pugue fer la traició o qualsevol enemic. Diu l’aforisme de Fuster que no té importància que t’odien, però que en té quan t’obliguen a odiar-los. Als miserables, als provocadors, als violents. I no,