Damunt l’asfalt crema la nit i cremarà fins que surte el sol a l’horitzó estrany de la terra estranya. La vida s’abraona sobre el manillar i la maneta del canvi, massa lluny per tornar enrere, massa pau al cor per pensar en tornar així que el motor repose en la benzinera on haurem quedat per
La Metro estava a Amposta i jo, per qüestions potser generacionals, l’he conegut així. Fa uns dies, a Amposta, en descobrir aquella discoteca, em van venir al cap una colla d’imatges i anècdotes de la colla de mon cosí, que hi estava ben abonada. La Metro, ara. Potser algún dia, si ma filla m’ho permet,
Avui ma filla i jo hem anat a cercar una manualitat a Amposta. I enlloc de tornar a casa, mos ha abellit passejar per la part del castell, pel carrer Fossat. La biblioteca estava tancada -com la d’Ulldecona, a l’estiu no obre a la tarda- i hem anat a la terrassa de La Mandala, a
Vam recórrer la serra des d’Alcanar. Quan vaig adonar-me que les gosses tenien més set, quan lo sol ja ho il·luminava tot, vaig vore els arrossars del Delta. Les gosses tenien set, certament, i estaven cansades, tot i que no era l’estiu, encara. Per sort, havia dut aigua per a totes, menys per al
No ofenc a ningú si dic que a Amposta, si li llevessis lo riu, no seria Amposta. Per això Amposta i l’Ebre són u i les Terres de l’Ebre són tots los pobles de l’Ebre.