Solcades

Damunt l’asfalt crema la nit

i cremarà fins que surte el sol

a l’horitzó estrany de la terra estranya.

La vida s’abraona sobre el manillar

i la maneta del canvi,

massa lluny per tornar enrere,

massa pau al cor per pensar en tornar

així que el motor repose en la benzinera

on haurem quedat per retrobar-nos.

Deixebles de la lluna,

hem deixat un món enrere

i ara mos toca renéixer

sense pensar en el temps.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!