Damunt l’asfalt crema la nit
i cremarà fins que surte el sol
a l’horitzó estrany de la terra estranya.
La vida s’abraona sobre el manillar
i la maneta del canvi,
massa lluny per tornar enrere,
massa pau al cor per pensar en tornar
així que el motor repose en la benzinera
on haurem quedat per retrobar-nos.
Deixebles de la lluna,
hem deixat un món enrere
i ara mos toca renéixer
sense pensar en el temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!