Solcades

Eduard Solà Agudo

25 de maig de 2024
0 comentaris

Damunt l’asfalt crema la nit

Damunt l’asfalt crema la nit

i cremarà fins que surte el sol

a l’horitzó estrany de la terra estranya.

La vida s’abraona sobre el manillar

i la maneta del canvi,

massa lluny per tornar enrere,

massa pau al cor per pensar en tornar

així que el motor repose en la benzinera

on haurem quedat per retrobar-nos.

Deixebles de la lluna,

hem deixat un món enrere

i ara mos toca renéixer

sense pensar en el temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!