Juga el Barça, l’he escoltat de camí a Ulldecona, a buscar ma germana a la feina i de tornada a Les Cases. Ara estic gaudint d’un granissat de llimona al passeig de Les Cases. Ma germana s’ha quedat a casa amb ma mare (demà ha de muntar a Barcelona) i jo he sortit amb lo meu fillol Pau (Pipolín, li dic jo) a voltar pel passeig. Ara dorm al carret, a la meua dreta, i la meua sensació de plenitud és total. Enrere ha quedat la canícula del migdia.
Juga el Barça, però ara mateix lo meu centre vital està entre els grills que canten a la meua esquerra, Pipolín a la meua dreta dormint com un angelet i, uns metres més a la dreta, los colls de la mar.
Divendres tornen les festes d’Ulldecona i ja tenim l’agenda plena. Ma filla Aran, Pipolín i jo muntarem a la carrossa (sic) de la Passió (sic) vestits amb roba de sac per acabar de passar la calor.
Arriben les festes d’Ulldecona. Unes festes que, a diferència de les de Les Cases, estan pensades pel poble i on lo poble és lo protagonista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!