Solcades

Eduard Solà Agudo

26 de gener de 2023
0 comentaris

Jove, no et compliques la vida: Menja fort, caga fort i riu-te’n de la mort

Diuen que pronte estrenaran una pel·lícula que desenvolupa la idea universal i mai caduca del ‘què faries si poguesses tornar enrere?’ Potser la majoria d’éssers humans, o una gran majoria d’ells, en plenes facultats i conscients que ningú els jutjarà per mentiders compulsius, dirien que no, que això de canviar allò viscut mai dels mais, i ara, que no, que no. Que va ser un error, però no me’n penedeixo.

Menteixen. Qualsevol ésser humà intel·ligent canviaria moltes coses del seu passat, lo que passa és que vivim en una societat en que el fracàs es viu com una pena, com una llosa, com si no et permetés ser realment qui ets en lo present, com si et privés de ser autèntic. Un mediocre o un crack, però un ionqui del sistema. La massa és així: idiota per naturalesa. Ortega no va escriure això literalment, però estic convençut que així ho pensava. La massa és lo que és: una potatge d’aparences consumit i sedat per la ideologia del consum.

Jo miraria d’esmenar la meua actitud des de l’adolescència. No ser tant irreverent, ser menys impulsiu, aprendre a ser més discret, més obedient, menys lliure, més resignat… Bufa, si me n’hauria estalviat de maldecap!

Quan va néixer ma filla vaig decidir que seria més fidel a la meua voluntat mirant d’esmenar aspectes del meu passat, que este seria el gran regal que podia fer-li a ella, que és lo que més estimo a la vida.

Si pogués tornar enrere no hauria dedicat ni un minut a exercir de polític. De militant separatista, vull dir. La massa, en democràcia, t’ensenya que -com la droga, el tabac i l’alcohol- poques coses més ingrates hi ha com lluitar per imposar el teu criteri. Ací volia anar a raure, i no a les parrafades que han precedit això: quantes voltes el President Aragonès se sentirà frustrat per la massa? Quin marró, Déu meu! Perquè un pot fer vore que la massa plim i els opinadorets plam, però al final t’acava esquitxant. Mai tant, si t’esquitxa!

Jo vull mostrar la meua solidaritat envers lo President actual, perquè ocupar la seua cadira i fer vore que tot ho fa a causa d’una suposada responsabilitat no ha de ser senzill. Qui donaria la cara pel PSC després de les humiliacions contra el separatisme durant lo Procés, abans i després de la violència de l’1 d’octubre? És que és colossal! És que jo mai dels mais votaria ERC, però com canten els Pets: ‘si encara et queden escrúpols ho has estat passant fatal’ (Has canviat: Els Pets, 1992). I jo no sé si ha canviat o no lo President, però que està deixant lo Principat ben empastifat no ho pot negar ningú. Ni la massa, ni la missa.

Per això vull mostrar la meua solidaritat amb lo President i donar un consell als més joves: Estudieu, xaleu, estimeu, no us feu mala sang perdent lo temps en la política perquè ja ho veieu. Tingueu orgull propi, sigueu valents i decidits: Mengeu fort, cagueu fort i rieu-vos-en de la mort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!