I
És un goig conversar amb amics tot enfilant los alls d’enguany. Qui vulgue aprendre a enfilar alls, que passege pel Maestrat i pregunte a quina casa encara en fan, de rastres.
II
És una altra història assaborir la tristesa, ara que ha tornat a obrir la Marinada. Ara puc seguir el fil de la vida amb vistes al passat i a la mar, des de la taverna més autèntica de Les Cases. No dec res a ningú, només tinc deutes amb la meua vida. La meua relació amb la Marinada va acabar-se el 1992 i ara la torno a reemprendre. Han passat 30 anys. 30 anys de vivències. La vida, quan menys t’ho esperes, et torna al passat, als carrers del passat.
III
Este dijous, a Ulldecona, li vaig prometre a l’Eudald que enguany aniria al Romaní. És l’any de la seua jubilació. No vos imagineu com un pardal com jo arriba a estar tant content de vore com una de les personalitats més entranyables del país conserva un esperit i una salut de ferro. El sector duro no mor mai. Mai.
IV
Jo sé que esta tristesa que m’atenalla un dia migrarà a la mar. És qüestió de paciència, és qüestió de lluitar contra un mateix. Solcades no defalleix mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!