Hi ha arbres que no son pas de ningú. I arbres, n’hi ha, que son senyals i símbols. L’olivera, per exemple, que el pas dels anys l’ha consagrada com l’ensenya de la pau, la paciència i la saviesa. De l’enteniment. Més: els xiprers.
He comprat dos xiprers per a la finca d’oliveres. Els plantaré a una de les entrades, els dos junts, per a que el passejant se senti acollit, per a que rebi una benvinguda així, com a solitària, una mica així com jo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!