Llanço l’àncora

Llanço l’àncora

sobre la claror

d’aquest capvespre

de núvols grisos

i pluja fina.

Unes grunetes

celebren xisclant

que arriba la nit

i som a l’abril.

Els gats somriuen,

les sargantanes

senten la tardor

en els seus somnis

de calma i quietud.

Tot ve a renéixer,

lo sol avança

cap a la ratlla

de tot horitzó.

El silenci breu

d’un cantó a l’altre

de la finestra

ens porta la pau

dels nostres dies

de primavera.

Afegeix un comentari