Llanço l’àncora
sobre la claror
d’aquest capvespre
de núvols grisos
i pluja fina.
Unes grunetes
celebren xisclant
que arriba la nit
i som a l’abril.
Els gats somriuen,
les sargantanes
senten la tardor
en els seus somnis
de calma i quietud.
Tot ve a renéixer,
lo sol avança
cap a la ratlla
de tot horitzó.
El silenci breu
d’un cantó a l’altre
de la finestra
ens porta la pau
dels nostres dies
de primavera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!