Què se’n farà del silenci?
Quan floriran les roselles?
Per què han emmudit tots los vents?
Si la lluna no decreixés,
si l’aigua no fos tan neta,
tornarien les fosques nits
que mos retornen els anhels
i que mos fan sentir tant vius?
Allò que passa lentament,
sense mai adonar-nos-en,
i que dóna sentit al món:
Lo temps, la finitud, l’ordre
o el desordre i llurs aliats.
Lo pany que tanca la porta,
la clau que obre perspectives
que la ciència no explorarà.
Finalment, la ressurrecció:
La veritat ignorada,
les equacions impossibles,
la presència sospitada,
les lluites aferrissades
al marge de l’evidència,
tant humanes com inútils.
Si l’aigua no fos tan neta,
si la lluna no decreixés,
per un instant remotíssim,
voldries acompanyar-me
fins el pont de l’abisme absurd?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!