Avui he vist el coratge,
l’ànima de l’amic malalt
que viatja amorosament
pels verals verds de la serra
on ha viscut des de menut
i on ha après a estimar-nos.
He sentit la felicitat
de viure en plena llibertat
els dies de gran solitud,
de compartir converses
i d’aprendre un ofici antic.
Jo no sé pas predir el futur,
però conec els vents i els estels,
les danses de cada estació,
cosa d’escoltar i de gaudir
de la mà dels pastors més vells,
mestres de la roda del temps.
A voltes la vida ho és tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!