Resum

La penosa brama de l’ESO i el Batxillerat, recordo, era la necessitat d’aprendre l’anglès, però val a dir que la Soldevila mai va sortir-se’n amb mi. M’hi vaig resistir fins al punt que el dia de la darrera recuperació vaig presentar-me a l’examen amb la galta manifestament inflamada a causa d’una càries d’antologia, cosa de compadir. I vaig suspendre. De fet, vaig anar a entregar-me, a donar la cara. ‘Ací em pariren i ací estic’.

Hi torno: Sempre vaig suspendre l’anglès. I si alguna volta el vaig aprovar, que segur que devia ocórrer per ventura en algun moment o altre, ni ara ni mai seré capaç de fixar l’èxit ni en l’espai, ni en el temps. Perquè el més sensat hagués estat suspendre.

Una altra cosa era el Català. A Català val a dir que l’encertava sempre, com en la Filosofia. El Català i la Filosofia em van salvar d’una mort segura per ensopiment.

Jo volia ser oceanògraf. Jo vaig aprendre a llegir en castellà amb la col•lecció del Cousteau i els seus VHS, però quan en una excursió a l’ESO vam anar a raure a Empúries, vaig fer un gir sobtat per voler ser arqueòleg. I amb esta intenció vaig anar fent el soca fins arribar a la Facultat i, així que vaig entrar, començar a excavar col•laborant en alguns jaciments prehistòrics. Any 1998.

Després hi ha allò que en diuen
l’atzar, l’atzur, el destí. Però que quedi ben clar de cara a la parroquia que el meu nivell d’anglès va romandre gairebé -gairebé, per no mentir- inalterat des de cinquè d’EGB, ‘lo mal any primer’.

I què? Doncs la veritat és que sense entendre l’anglès és possible sobreviure. Ara direu que quina poca-soltada, d’acord, però és que és ben bé així. I tot plegat perquè de la mateixa manera que els neandertals i els sapiens-sapiens ja s’entenien, sense ser-ne conscients la tècnica dominà llurs circunstàncies vitals, biològiques. Talment com passà en el neolític respecte els feliços caçadors (i caçadores) del Paleolític Superior Final.

És una constant en la Història. La tecnologia mos supera i sort en tinc ara de poder comprar un altre iPhone malgrat siga de segona mà. Ni que siga per traduir les lletres dels Doors o els Syd Matters o deleitar-vos amb este esplèndid bloc.

En l’origen va ser el foc, després l’agricultura, més avant la fàbrica i, finalment, això que passa ara, la internet i els mòbils i el fer gasto com si no hi hagués demà. Déu-n’hi-do.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *