Avui als pobles de tradició marinera és dia de festa. Avui les barques fan cap a la mar en processó per festejar l’advocació de la seua patrona, la Mare de Déu del Carme.
El culte a la Mare de Déu del Carme té les seues arrels en la fundació de l’orde dels carmelites, un dels més importants de la cristiandat, instituït a Terra Santa al segle XII per part d’uns croats seguidors de les ensenyances del profeta Elies, els quals van fer construïr una església i un convent al Mont Carmel, a prop de la cova on la tradició diu que va viure-hi Elies.
El Mont Carmel és una de les tantes muntanyes místiques que representen l’axis mundi o l’eix vertical que uneix la terra amb el cel. I el nom de Carme, de fet, procedeix del Mont Carmel, que alhora deriva de la paraula Karmel o Al-Karem, que significa ‘jardí’. Ens referim, doncs, a la Mare de Déu del Carmel o del Carme i que, com suggereix Lluïsa Vert, també té una correspondència amb l’Stel·la Maris (‘estrella de mar’).
Stel·la Maris és un dels apel·latius de l’Isis egípcia, deesa de l’abundància i senyora dels cels i la terra, representada per l’estrella Sirius, la més brillant de totes i la que, en paraules de Lluïsa Vert, ‘al principi d’estiu s’aixeca al matí pel Mediterrani anunciant el bon temps’.
Bibliografia:
Col·laboradors de la Viquipèdia. Mare de Déu del Carme. Viquipèdia,
l’Enciclopèdia Lliure, 2017 [data de consulta: 8 de juliol de 2018].
Disponible en <https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_Déu_del_Carme>
VERT, Lluïsa (2011): L’anell misteriós. Festes, tradicions i símbols de l’any. Tarragona: Arola.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!