Tothom sap que els egòlatres tendeixen a l’idiotisme i que no hi ha més boig que aquell a qui no li pots discutir la seua manca de trellat o sentit comú.
Però si escriuen per necessitat, aquesta fauna no em disgusta gens de llegir o escoltar. O ambdues coses: Xalo. I segurament no em dolen els 10 o 15 euros de l’autoedició de l’amic lletraferit un cop acabat el sentit recital.
Perquè la literatura -llegida o escrita- té futur mentre hi hagi gent anònima que escriu per necessitat i plaer i llegeix per distreure’s i gaudir.
Potser m’erro, però. En fi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!