Obert a l’espai

No em refereixo a la lluna del Nil, ni a la seua cançó favorita, ni a este porticó mal tancat pel vent que el seu amo -o ama- no vol acabar d’adreçar, car se l’estima o el prefereix així, obert al vent, als temps. Obra del vent, pel vent i l’espectador. Així ho preferiria don Ortega y Gaset, aquell qui fou i continua sent un filòsof i dels més importants. Potser el més important i el més mal citat.

Ai, los temps que mos vindran i sobreviuran. Feliçment, potser.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *