De l’actitud i la voluntat

Hi ha una qualitat capaç de transformar-ho tot: La senzillesa, en qualsevol de les seues expressions. No deu ser l’única, però segurament siga de les més potents.

Estic d’acord que l’adjectiu podria ser més precís, però ‘la senzillesa’ recull tota la dimensió conceptual que ara vull referir.

La intel•ligència és concreta: Es manifesta de forma senzilla, sense pretencions. La confiança genera benestar: És senzilla, és amable. La comprensió obre nous camins per recórrer: Allò que pareixia una quimera esdevé senzill, lògic, a l’abast. Recomfortant: Bo, en el sentit que ateny a la bonesa. Dignifica, no desposseeix.

Perquè la realitat existeix, si es pot conceptualitzar (George Steiner). I s’exercita, principalment, perquè hi ha la voluntat de manifestar-la.

Una resposta bàsica en l’hora més incerta, per exemple: ‘Al cap i a la fi, les possibilitats són aquestes…’ Solucions reals i considerades:

No hi ha res més sofisticat que la senzillesa. Sobretot, perquè és pràctica.

La matemàtica. Qualsevol sistema o mètode basat en la lògica. Qualsevol resultat o definició: Si la hipòtesi no està ben plantejada, no és una hipòtesi vàlida. Sense prejudicis al marge de l’evidència ja demostrada.

Observar, criticar, interpretar, raonar: A la fi, respectar els límits d’allò que no es coneix. I meravellar-se per tal cosa, perquè el camí és el correcte i això és el que realment compta.

L’actitud assertiva és bella, de qualsevol manera, perquè no admet confusions. És bella perquè és respectuosa i alhora disposada a defensar els seus principis.

Si admets que ‘no ho sé’, la senzillesa et respon que ‘encara no ho has comprès’. I no passa res: Això no té res de màgic, ni de religiós, sinó d’autèntic en el sentit de ver. Perquè la senzillesa ateny a la raó. I la raó és pràctica perquè cerca la solució i es basa només en la resolució. No s’admeten medalles.

La senzillesa permet relativitzar i alhora permet ser prudent i no ser engolit per l’abisme de la supèrbia o la por.

Sòcrates i Copèrnic.

I davant de la veritat, hom pot fer el ridícul. Hom pot escollir negar la vida, mentir. O dignificar-se. Això és bíblic, fins i tot. Profètic.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *