Solcades

Publius Vergilius Maro ‘Virgili’ va néixer l’any 70 a.C. a Andes, molt a la vora de la ciutat llombarda de Màntua, que és la ciutat també de cèlebres dones i homes compositors i cantants d’òpera com Adriana Basile, Enzo Dara, Antonio Francesco Riccoboni, Paolo Benedetto Bellinzani, Alfredo Pinto, Giovanni Antonio Speranza i Jules Eugene Abraham Alary.

El pare de Virgili, que era terrissaire, es deia Maró i la seua mare Magia. El 15 d’octubre de 699, quan comptava disset anys, vestí la toga viril a Cremona i tot seguit continuà els seus estudis a Milà i Nàpols, on conegué les obres d’Homer (La Ilíada i l’Odissea), Teòcrit de Siracusa (Idil·lis, Berenice) i Hesíode (Teogonia, Treballs i dies), les quals van ser determinants en la composició de les seues obres.

Però també estudià quelcom de medicina, cosmologia, matemàtiques i filosofia, presents en la seua poesia.

Els seus biògrafs el situen amb certesa de bell nou a Màntua l’any 705 de la fundació de Roma, tenint cura la seua heretat paterna, i se’n fan ressò del seu caràcter, tal i com llegim a la Viquipèdia:

‘La taciturnitat, l’observació continuada, la tossuda reflexió, la memòria tenaç i la bondat i sinceritat eren les notes distintives del seu caràcter. Els seus biògrafs ens el presenten “corpore et statura grandi, aquilo colore, varia valetudino, facie rusticana”, mentre d’altres el comparen a un Apol·lo, “de blanca cara, cabell ros, cos esvelt i delicat, veu sonora i maneres finíssimes”. Entre aquestes dues descripcions oposades no seria desencertat decantar-se per un terme mitjà. De la seva afició a la vida camperola s’originaren els seus deu poemes bucòlics anomenats Èglogues, vertader tresor de poesia camperola, que sense ser absolutament original, és un vertader primor artístic i literari.’

Per un instant, m’imagino en Virgili contemplant les oliveres, la vinya, els ametllers, els camps daurats de l’ordi, llaurant la terra, bebent l’aigua d’un dels seus pous, xerrant amb els seus contemporanis. I cantant cançons del seu temps al so del corn, la lira, l’aulos o la cítara. I xalant com natros xalem quan les escoltem al YouTube.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!