L’any passat no vaig sembrar pataques. Uns dies abans de marxar cap a Montenartró, a l’Escola de Pastors, li vaig donar dos sacs de Kennebec ja grillades i a punt per sembrar a Ximo. Diu que li van sortir bé, però que prefereix les Monalissa. ‘No se passen’, diu. No ho sé, xeic.
Enguany, la setmana que ve, quan acabe de trencar el bancalet de les pataques, vull dir, sembraré Monalissa. Només Monalissa: Ni Red Pontiac, ni Kennebec.
Passat lo Nadal li vaig encomanar a Agustí, lo de la Cooperativa on sóc soci, i em va dir que ja em faria la comanda, però que tothom pren Kennebec o Red Pontiac.
Perquè jo no vull Kennebec i tampoc vull Red Pontiac i qui paga, mana.
El cas és que ja tinc les pataques, però no suficientment grillades. Per aquelles coses de la vida, fins avui no he obert los sacs i m’he adonat que els grills encara són molt xicotets, per la qual cosa les he escampat a la penombra i a vore què. A vore quants talls puc fer de cara la setmana que ve.
Enguany, a banda de decantar-me únicament per sembrar Monalissa, he decidit que les abrigaré amb palla. És la primera vegada que les abrigaré amb palla. No gaire palla, però: Una mica per damunt i au.
I per bé que el 12 de març, per allò que les pataques es sembren en lluna vella, no podré estar pel cas este, enguany prescindiré de la lluna pel que fa a les pataques i alavat sia Déu.
Ep, però això no vol dir que les llunes no siguen cabdals i molt importants de cara a la sembra, la plantació, la recol·lecció o les esporgades. Jo compleixo sempre, excepte en los dies que no puc perquè realment la vida no tot és sembrar, recol·lectar i pasturar.
En fi, que per Sant Joan ja fregirem o bollirem l’olla de la pataca d’enguany. Monalissa. Amb quètxup.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!