Solcades

No penso que el diner, la riquesa, no condicioni l’actitud de les persones davant la vida. Sí que hi ha una relació. Però conec gent rica i maleducada i… I sincerament infeliç. Deixem-ho així. Potser fa uns anys no ho hagués pensat, però ara sí perquè ho he conegut molt bé.

Aleshores, és clar que allò que més compta és l’actitud i els valors, l’ètica de cada persona. Malgrat em pesi un xic proclamar-ho, a voltes, per allò d’haver dit o fet quelcom en contra de la meua ètica per la confusa necessitat d’alliberar-me’n quan més ‘cardat’ he estat. Quan el sofriment provocat, les seues mentides i la seua violència, ho ha fet saltar tot pels aires: L’actitud.

És just i positiu, ara, adonar-me que eren precisament estos valors i el fet de no haver-los despreciat mai, malgrat el sofriment, malgrat el meu sofriment inhumà, de supervivient, com em va dir una volta un savi, els que m’empenyien cap a la sortida del laberint.

No renuncieu als vostres valors de bonesa. Són, abans que res, l’ensenya de tots los triomfs contra aquell o aquella que potser un dia i més dies us els va voler rebatre o escapçar, precisament, per no tenir-ne de propis, malgrat les aparences.

No tingueu por de les vostres emocions. Mai tingueu por de l’estrany o l’estranya, de la persona que menteix, us fa mal i és incapaç de reconèixer-ho. Ja m’enteneu, oi? Entesos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!