Ara mateix, plou. Plovisqueja: L’aigua suficient per xopar els carrers i que l’escenari prengue un altre aire. Per tornar a casa hem agafat lo taxi que mos ha deixat davant de casa. Jo, que em pariren i criaren a Sants, mai havia agafat lo taxi. Per anar i tornar del Clínic, les dos o tres
L’Espol és aquell que imagino en una plaça discreta, recollida i tranquil•la, prenent el sol. L’Eduard i en Joan són aquell parell d’amics que haurien de ser escoltats en alguna facultat de Física. En Gorienko és aquell personatge que no es perd cap òpera del Liceu. Solitari i canós. Dals és aquell poble que espera
De menut ma iaia m’explicava vivències de quan era xica i vivia encara a Les Cases. Històries dels pescadors, del col•legi, dels jocs, de les inquietuds dels grans observades i païdes per uns ulls de xiqueta que tenia un besavi i un avi amb terres i mules i una mare pobra i elegant que baixà