Les veus de les oliveres és una obra de referència escrita, entre d’altres, per alguns bons amics, com Manel Mas, autor també del poemari Flors de pedra, el canareu i també poeta Toni Bel, i Guadalupe Espinosa. El llibre també recull fotografies de Jordi Monforte, company de Salvem lo Montsià, com el mateix Manel Mas,
Esta tarda en Manel i jo fem la xerrada del ‘cultiu històric de l’olivera’ a la biblioteca de Deltebre, a les 18 hores. La darrera volta que la vam fer va ser a la 5a Festa pel Territori, a la Selva del Camp, fa un meset. Esta volta serà en Manel qui explicarà la part
Enguany, este passat dissabte, la bona gent de Salvem lo Montsià vam estar presents a la 5a Festa pel Territori, a l’Hort d’Iglésies, a la Selva del Camp, que portava per títol ‘Comerç global, impacte local’. La Teresa Forcades va ser l’encarregada de fer una primera i esplèndida ponència al respecte. A banda de tenir un
Gràcies a la bona voluntat dels i les participants del Verkami, lo conte Arraïlades, del faldut Guillem Riba Gauxachs, arribarà a moltes biblioteques i cases d’arreu. Visca!
La xerrada que vaig fer la passada tardor a la Sénia en motiu del 42è Aplec excursionista dels Països Catalans, i el passat 8 de desembre a Ulldecona, es trasllada el proper divendres, 15 de febrer, a Alcanar, a la Biblioteca Trinitari Fabregat, que és un biblioteca municipal esplèndida i la qual acollirà a partir d’este proper dilluns
La xerrada que duia el mateix títol i que vaig fer a la Sénia com a historiador i membre del col·lectiu ecologista Salvem lo Montsià, en motiu del 42è Aplec Excursionista dels Països Catalans a les Terres del Sénia, este proper dissabte tindrà la seua segona edició a Ulldecona, a l’Oficina de Turisme, a les
Aprofito que estic mig convalescent del coll i un molar per acabar de dissenyar una presentació per a la xerrada que faré el proper 2 de novembre a La Sénia en motiu del 42è Aplec excursionista dels Països Catalans i que he titulat ‘El cultiu històric de l’olivera’. Sobre l’olivera en podríem parlar a bastament
https://ca.goteo.org/project/flors-de-pedra Quan he acomiadat a ma germana, que pren el bus cap a Barcelona, li he donat el llibre que fullejava. És un poemari d’en Manel Mas, més amic que conegut per allò que és un home sincer i això és el que importa a l’hora de passejar pel món. Poemes sense versos, una cadena