https://ca.goteo.org/project/flors-de-pedra
Quan he acomiadat a ma germana,
que pren el bus cap a Barcelona,
li he donat el llibre que fullejava.
És un poemari d’en Manel Mas,
més amic que conegut
per allò que és un home sincer
i això és el que importa
a l’hora de passejar pel món.
Poemes sense versos,
una cadena de mots, anhels:
Desitjos senzills i prenyats.
Això és el que compta:
Sentir i dir, sense punyetes,
ni més hòsties.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!