Definició: L’assertivitat és una habilitat humana que ajuda a relacionar-se amb els altres de mode lliure i respectuós. Es pot aprendre. De fet, hi ha persones que la posseeixen perquè l’han apresa i altres ni l’han apresa ni la tenen. Ser assertiu ajuda també que les relacions amb els altres siguen clares, lliures, sinceres i
Viu la realitat del camp amb totes les seues variacions. I en els pobles sí que hi ha cultura de veritat. Fins cultura del camp. Agricultura. Hi ha un saber profund. Es coneix el temps que va a fer abans que el diga la tele. Es coneix profundament la saviesa humana: les raons d’actuar, els
Les persones sense llar no són culpables d’un fracàs personal sinó víctimes d’un fracàs polític i institucional. No és el mateix la pobresa que ser pobre. Tots els partits afirmen voler acabar amb la pobresa, inclús aquells que amb les seues polítiques la promouen. Dir-lo del rèdit electoral. Uns pobres, en canvi, molesten. Quan amb
És important saber que: Genera aliments per a milions de persones al món rural. Les explotacions poden abastir els mercats locals amb productes de molt bona qualitat. Crea llocs de treball per a les dones, homes i joves, tant en les explotacions i granges com en les empreses properes del sector alimentari i de la
Primer. La constatació que el percentatge de població vivint en mancança material severa augmentà amb la crisi un 50%, en passar del 4,7% al 7,0% (FOESSA 2021). Especialment negatiu és l’augment de la privació en les llars amb major presència de menors d’edat, en els sectors precaritzats i àmpliament feminitzats com els de la neteja,
La família es desperta al soroll dels que afronten la situació i ensopeguen amb les perxes i papereres i valoren el moment: “crec que se n’ha anat la llum”. “Com que crec!” No funcionen els llums, ni el DVD, el despertador s’ha quedat sense hora… hi ha un senyor pegant-li colps a l’ascensor… És evident
El folklore popular diu que al cementeri els borratxos juguen al mus. Les dramàtiques ombres del cementeri, al resplendor de la lluna i les estreles, afavoreixen el visionat de les cartes i l’emotivitat dels qui es diverteixen i ho manifesten amb el cant i el joc: “apaga luz, mariluz, apaga luz, que yo no puedo
Es denuncia prou el fet que vivim davall un sistema inhumà que col.loca l’ànsia de riquesa, per damunt de les persones. Però no amb la suficient intensitat per a produir canvis profunds en aqueixa nefasta escala de valors. Aqueixa degradació mercantilista provoca una lleugeresa que es tradueix en una societat en què treballs indecents -precaris,
El passat 8 de març de 2020, Dia Internacional de la Dona, ja eixiren a les portes de diverses catedrals grups de dones defensant la seua igualtat a l’Església. L’any 2021, fou el dia 7, per ser diumenge, quan ens manifestàrem, bé en concentracions al carrer, bé a les portes de les esglésies i catedrals
-Què bonic, el camp, ple de cants d’ocells de mil colors i tamanys! Què et suggeeix, Pelegrí? -Em duu el record d’aquella matinada de sang. Un gall, amb el seu cant, recordà a Pere la seua infidelitat a l’amor i l’amistat. Quan escolte aquests ocells cantar em pregunte si sóc fidel a la terra on
100% ESCRUTAT Meses: 1 Participació: 66,59% Cens: 461 Votants 307 Vots en blanc: 3 (0,98%) Vots nuls: 2 (0,65%) Partit Vots % PP 114 37.37% PSOE 97 31.8% Vox 55 18.03% SUMAR – COMPROMÍS 34 11.14% PACMA 2 0.65% FO 0 0% FE de las JONS 0 0% PUM+J 0 0% EVB 0 0% CJ
A la taverna del Mar hi seu un vell amb el cap blanquinós, deixat anar; té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia. Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos, sap que el temps ha passat sense cap goig, que ja no pot donar l’antiga frescor d’aquella bellesa que
La papallona. “Me’n vaig a cercar la dida” (capítol XVI) La Toneta ha tingut el fill. Però, malalta i afeblida, no el pot alletar. Madrona, la seva protectora, s’encarrega de buscar-li una dida: ─Però què porteu, aquí? Que porteu un nen? ─féu, després de son discurs, abalançant-se a destapar el menut. ─Sí: volia veure si
L’ÀNIMA DE LES FLORS Aquelles dues flors que hi ha posades al mig del caminal, qui és que les hi deu haver llençades? Qui sia, tant si val. Aquelles dues flors no estan pas tristes, no, no: riuen al sol. M’han encantat així que les he vistes posades a morir, mes sense dol. “Morirem aviat,
Avui us duc el llibre de Francis Spufford, Llum perpètua, traduït per Núria Tarrés. Spufford és un prestigiós i guardonat assagista que en els últims anys ha reorientat el seu interés cap a la ficció literària. El 2016 es va estrenar amb Golden Hill, llibre que li va valdre el reconeixement del públic i la