Els Papers de Santa Maria de Nassiu

-Què bonic, el camp, ple de cants d’ocells de mil colors i tamanys! Què et suggeeix, Pelegrí?

-Em duu el record d’aquella matinada de sang. Un gall, amb el seu cant, recordà a Pere la seua infidelitat a l’amor i l’amistat. Quan escolte aquests ocells cantar em pregunte si sóc fidel a la terra on visc, si sóc fidel a les seues demandes i projectes.

-De sobte, el camí es fa estret. Què fem?

-Aprendre. La pròxima vegada començarem per l’altre extrem.

El grup està amuntegat al costat del camí. Contemplen amb admiració la senzilla escena d’una perdiu amb les seues cries, xicotiues, agitades, veloces. Als ulls de tots hi ha una brillantor de ternura.

-Ara ja coneixeu la mirada amb què Déu ens mira a cada u de nosaltres.