Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La família es desperta al soroll dels que afronten la situació i ensopeguen amb les perxes i papereres i valoren el moment: “crec que se n’ha anat la llum”. “Com que crec!” No funcionen els llums, ni el DVD, el despertador s’ha quedat sense hora… hi ha un senyor pegant-li colps a l’ascensor… És evident que se n’ha anat la llum!

En una apagada fer qualsevol cosa esdevé una aventura. Per exemple, t’entren ganes de fer pis i has de fer-ho assegut, perquè si pretens fer-ho de peu, per molta concentració que poses pots fer-ho sobre el familiar més estimat del pis de davall. Per a aquests casos d’emergència no tenen preu els wàters fosforescents com els que venen en tendes de fantasies. El mal és si queda gargamelleig i després es projecta al sostre.

Si l’avaria es localitza en els ploms se subsana ràpidament, però si no, la cosa va per a llarg. Cada membre de la família té una preocupació. La mare, el congelador en què s’està descongelant el lluç, els gelats i els pastissos. El pare, desendollant-ho tot perquè creu que del contrari, quan vinga la llum, poden explotar els electrodomèstics, com si la llum tornara impetuosa en pla tancament de santfermins. El germà gran, aclaparat perquè li van a ordenar posar a punt tots els trastos. I el senyor de l’ascensor, oblidat, fora d’ell perquè ningú l’allibera d’aquella ratonera. En moments així es valoren de veritat les coses més insignificants com les cuques de llum que porten amb elles el gas sense necessitat de recàrregues. Com quasi sempre els humils tenen la resposta.