Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Viu la realitat del camp amb totes les seues variacions. I en els pobles sí que hi ha cultura de veritat. Fins cultura del camp. Agricultura. Hi ha un saber profund. Es coneix el temps que va a fer abans que el diga la tele. Es coneix profundament la saviesa humana: les raons d’actuar, els motius d’acceptació o rebuig. Es coneix a fons les persones, les seues reaccions i la seua causa. Les persones del poble pensen molt, analitzen, reflexionen, opinen. I tot amb molt de silenci.

És cert que no es llig massa als pobles. A penes entren periòdics. Però tinc una experiència fenomenal. Hi havia uns llibres vells a l’ajuntament i amb ells, un altre muntó de donats, s’ha creat una biblioteca. I allò bo és que les mares, una cada dia de la setmana, s’encarreguen que funcione. I organitzen les formes que els xiquets lligen, opinen.

Els grans s’han posat d’acord i es posen la meta de llegir un llibre “per a després comentar-lo en comú”. Fins ens delectaren i una parella ens va llegir uns versos de Machado mentre una altra persona tocava el llaüt. Una gaudida. I amb vistes de fer-ho més vegades.

És cert que hui hi ha molts llibres, però si ens proposem llegir-ne pocs però comentant-los, això crea una cultura estupenda. I de seguida es crea la tertúlia literària. Tot gràcies que sempre estan les mares i una persona voluntària que anima, coordina i empeny la lectura.

Fora ja de la biblioteca arriben molts pocs llibres a les cases. De revistes, les que hi ha a la perruqueria, sempre amb temes de famosos. Periòdics se’n lligen pocs perquè la tele absorbeix tota la informació.

Sempre he pensat que cada avi-a és una enciclopèdia i cal desar-la d’una forma viva abans que desaparega. Per exemple, hi ha un avi que coneix un per un tots els noms dels termes del mont. Tant de bo s’hi pose prompte cartells indicadors que mostren els noms.

Si entrem en les receptes de la cuina, en això abunden i se les van transmetent d’unes a altres àvies.

Als pobles hi ha molta cultura de la bona. Em fa por que els nous mitjans de comunicació vagen oblidant i esborrant aqueixes biblioteques ambulants vives.

PD: No cal dir que alguna de les experiències que detalle al text caldria posar-les en marxa en molts pobles.