Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Primer. La constatació que el percentatge de població vivint en mancança material severa augmentà amb la crisi un 50%, en passar del 4,7% al 7,0% (FOESSA 2021). Especialment negatiu és l’augment de la privació en les llars amb major presència de menors d’edat, en els sectors precaritzats i àmpliament feminitzats com els de la neteja, la cura de persones dependents, les persones sense llar, l’impacte en la pèrdua d’ocupació juvenil, la pèrdua de cobertura sanitària a les persones migrants “irregulars” o els desnonaments dels habitatges, etc.

Segon. La necessitat d’ampliar i desenvolupar el Pilar Europeu de Drets Socials, en particular, la protecció social dels col.lectius especialment vulnerables, assegurant una renda suficient i l’accés als serveis públics de qualitat que són necessaris per al benestar.

Tercer. L’articulació de mesures vinculades a l’escut social: suspensió de desnonaments sense alternativa habitacional, prohibicions del tall de la llum. Augment de la pressió fiscal i redistribució de rendes sobre els creixents beneficis de les elits econòmiques, que segons l’informe de Comptabilitat Nacional Trimestral (2021) anuncien 64.000 milions d’euros en beneficis de les empreses cotitzades en Borsa.

Quart. Defensar una Sanitat Pública Universal, una Educació Pública de Qualitat i l’accés a un habitatge digne xoquen amb la deriva mercantilista i individualista. Es fa evident que allí on els governs locals són de caràcter neoliberal es deterioren les condicions de vida de la població en general. La tasca fonamental és denunciar i oposar-se a les tendències privatitzadores.

Cinqué. Defensa dels béns comuns. L’aigua, l’aire, la terra, la biodiversitat, les cures (…) són béns comuns que hem de gestionar per l’interés general. Són recursos que han de ser administrats en benefici de les comunitats locals, han de descansar sobre principis d’equitat i justícia social. I tenen una estreta relació amb els elements que fan possible la Vida en la Terra.

Sisé. Articular la realitat quotidiana amb la irrenunciable utopia que s’expressa en la solidaritat amb els més fràgils. Això requereix enfortir la participació ciutadana, les xarxes i moviments socials que treballen pels Drets Humans Universals. Tal i com assenyala l’encíclica Fratelli tutti: “Els signes dels temps mostren clarament que la fraternitat humana i la cura de la creació constitueixen l’únic camí cap al desenvolupament integral i la pau”.