Jo els únics inferns que conec són estos de la fotografia. Juntament amb la sansa que expulsa el ‘decànter’ a tothora, no m’hi voldria veure mai embolicat. Fa pensar, però, que la sansa i tot allò que va a morir als inferns de l’almàssera, siguin els desperdicis de l’oli més apreciat del món.
Feia poc, potser a molt estirar devia fer un parell d’anys, que ‘l’olivera dels gatets’ s’havia cremat. Lo tio Poldo sempre va dir que havia estat un llamp, però jo, que aleshores en comptava 21, una tarda vaig notar que vacil·lava. Sigui com sigui, aquella olivera mil·lenària es va cremar i tots ho vam sentir