Hem guarnit la Palma i, tot i que al poble mos hem llevat sense aigua a causa d’una avaria al col•lector principal, ara mateix sortim de casa camí de Missa, camí de la Plaça de Sant Pere. Des d’allà, recorrerem uns metres fins a baixar al moll de les barques. El capellà dirà unes paraules
Encenc fogueres amb cimals d’olivera. De l’alba gelada al crepuscle vespertí, no cessa la crema. Això, és clar, si el dia és calm.
Passaran los iPhones, totes les modes, les ‘teles’ de plasmes, los piercings i les mil-i-una calamitats. Passarà lo canvi climàtic que mos farà la pell i els diaris que diran que si no plou demà, potser plourà demà passat l’altre, a Mart o ací mateix, però no passarà allò que Sant Agustí va desenvolupar a
Sobre el meu cap, una lluna maca m’acompanya mentres alço fogueres amb rames d’olivera que l’estiu ha acabat de secar.
Pròpiament dins del molí, des de la trituradora que trenca l’oliva a miques per a que tot seguit la batedora comenci la seua feina abans que el ‘decànter’ n’extregui l’oli i, finalment, ‘la centrífuga’ n’absorveixi l’aigua i ragi un oli verge a punt per a filtrar (o no), poden passar petites incidències que t’obliguen a