L’ombra de l’amor (V)
2 de juny de 2024
0 comentaris
Pètal a pètal. La margarida ja mor abans de l’estiu.
Pètal a pètal. La margarida ja mor abans de l’estiu.
La invasió del sol que penetra als finestrons del teu casalot.
Una abraçada. Lo sol penetra al meu pis. Voldria fondre’m.
I Escric per a mi. Ho confesso. Escric per a mi, ací, i no ho conto tot. Em censuro. I molt. Em censuro cosa de no dir, però val a dir que també tinc quaderns on hi aboco tot allò que no dic ací. Tinc un muntó de quaderns que esperen a ser rellegits. Tota
No comptis el temps. Tant se val allà on siguis. Prego per l’amor.
La pluja que es perd. Com hi ha Déu, amor i Cel! L’enyorada aigua.
Ara em despenjo. Sento com neix el dia, no penso en la mort. — Voldria ser ric. La nit em posa ales allà on tinc la ment. — La primavera mos ha portat les pluges. Oh, la venjança! — Sonen els tambors. Columnes de pluja al mar. Vull estimar-te. — No vull que ploris per
Entre margallons, alla on viu la garriga, neix la coveta.