Amb els cinc sentits

Mirall blau,
rostre d’argent en una
nit de lluna blanca,
t’he vist màgic quan
era infant, llum en la foscor,
company en la solitud.
A prop tots aquests anys,
recolzant vida i mort,
la franja divisòria del
teu blau et fa infinitament
llunyà, l’horitzó de mitja
tarda apropa l’oratge a les mans.
Mirall blau, rostre daurat
quan t’aixopluguen les estrelles,
capa de seda salvatge en la nit.