M. Porci Cató: ‘D’agricolia’ (III)
‘D’altra banda, mercader massa afanyós i massa interessat, el considero, com he dit, verament arriscat i noïble’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘D’altra banda, mercader massa afanyós i massa interessat, el considero, com he dit, verament arriscat i noïble’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
Després va dirigir els seus esforços a organitzar la situació de la república. Va reformar el calendari, que des de feia molt de temps havia estat capgirat per culpa de la llicència que tenien els pontífexs d’intercalar-hi mesos, fins al punt que ni les festes de la sega coincidien amb l’estiu ni les de la
‘Quan lloaven un home de bé, així el lloaven: bon pagès, bon masover; i qui rebia tal lloança, es tenia per pagat sobre tota ponderació’. M. Porci Cató: D’agricolia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1927.
‘És a voltes prestància, de cercar riquesa en la mercaderia, si hom no s’hi arrisca massa, i també de donar a interès, dins límits d’honestedat. Els nostres avantpassats tingueren per bé, i ho posaren en lleis, que el lladre fos condemnat del doble, i l’usurer de quatre tants més. D’aquí es pot entendre com tenien