Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Una meditació de Dijous Sant (en defensa de la intransigència, per exemple).
Entro a un dels llocs on habitualment compro el diari —El Punt Avui, és clar; l’únic que manté la dignitat del llaç groc a la portada i no llepa el cul ni als autonomistes ni als españolistes— i em comenten que avui molta gent ja és fora i que faran ben poques vendes.
Jo, davant del sinistre pronòstic, els dic allò de ‘fer més badalls que rots’ ( i l’expressió contrària —‘fer més rots que badalls’— sinònim en aquest cas de prosperitat) i es queden al·lucinats perquè mai havien sentit aquestes expressions.
Els comento també aquella altra tan relacionada amb el món dels botiguers —‘carrers molls, calaixos eixuts’— i sembla que aquesta sí que els sona una mica gràcies al record vague i llunyà d’una àvia que, pel que es veu, deia coses així.
En sortir em venen a la memòria:
- tots els indocumentats que incrusten frases completes en castellà enmig d’una conversa en català, perquè els sembla que així semblen més moderns.
- tots els indesitjables que es queixen perquè aquí parlem massa en català i el castellà està marginat.
I penso que ens queda un munt de feina encara —i d’intransigència— per evitar que acabem convertint-nos en la reserva apatxe que els agradaria que fóssim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!