Seny amb els compromisos

El Punt publica avui que l’equip de govern de Badalona ha adquirit 50 compromisos públics pel present mandat municipal. Entre aquests hi ha la revisió de dos controvertits plans urbanístics: el de l’Illa Fradera i el de Canyet. Del primer no en parlaré perquè en sóc part i em sembla que no toca, però sí que m’agradaria dir algunes coses sobre el planejament de Canyet.

En primer lloc, em penso que és de justícia felicitar el govern municipal perquè ha estat capaç d’adquirir un seguit de compromisos que ha de materialitzar en aquest mandat, malgrat que ens facin una mica de trampa perquè algunes de les coses que han de resoldre vénen de mandats passats, per tant, estem fent classes de recuperació dels deures penjats. Sigui com vulgui, ara tenim una relació de feines per fer i d’aquí a quatre anys podrem valorar si han fet el que ens han promès i, també, la qualitat en l’execució del compromís. Hi ha força temes per comentar, i alguns els deixo per anotacions posteriors a aquesta bitàcola, com la redefinició dels centres cívics -portem redefinint-los des que els vam crear…-; però aprofito l’ocasió per comentar una qüestió de les rellevants, que és la revisió dels acords amb els promotors privats per construir per sobre de la pota nord. Aquell acord va ser àmpliament discutit i no disposo dels elements de coneixement suficients per avaluar el marge de maniobra que té l’Ajuntament, perquè desconec les vinculacions jurídiques i administratives dels acords adoptats. En qualsevol cas, només apuntar que en la mesura del possible el govern municipal ha de garantir que els acords amb els promotors i les necessitats econòmiques del consistori no malmeten l’entorn paisatgístic de la vall de Canyet. Aquest indret de la Serralada de Marina és un dels últims espais singulars que resten a la ciutat. Mantenir-lo en un cert estat de virginitat urbanístic -és una manera de dir-ho- és una obligació municipal. Canyet no és un espai per créixer, no és una reserva de sòl. Canyet és un tros d’història viva del passat de la ciutat i un indret que presenta unes singularitats que no té cap altra ciutat de la conurbació metropolitana, amb la seva barreja de masies i camps. És evident que s’ha d’actuar sobre el territori per reordenar-lo, eliminar les zones de matolls, posar en marxa un pla de reforestació, donar vida a masies que corren el perill de restar abandonades, millorar la connexió de la ciutat amb Sant Jeroni de la Murtra i protegir un indret que està abandonat, recuperar la zona de Ca l’Alemany…. La llista de deures pendents a Canyet supera amb escreix la feina de quatre anys, no hi ha recursos públics per atendre la inversió necessària i la pressió dels interessos immobiliaris és altíssima. El panorama, doncs, no és alentador pels esperits bucòlics, però ens penedirem si comencem a entregar talls i parcel·les, per petites que siguin, a la inversió privada. No s’ha de construir per sobre de la B-20. Hem d’entendre, d’una vegada per totes, que Canyet té el valor que té per si mateix, pel conjunt de les peces del trencaclosques; malmetren una és iniciar un camí que no té retorn.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *