Cor de soca de roure, de travertí, cor de balena alçant columnes i contraforts i gravitant quieta en la foscúria d’un mar inabastable on l’aire corre, l’aire roent, a més de tres dies de camí de qualsevol indret fresc i de càndides aurores. Ignorada tendresa! Oh, aurora fugissera! vas fent solcs en l’arena, l’arena dels
I de nit, què farem? Amollarem los bous, prendrem lo cadafal i així que passen los dos primers bous, baixarem a l’arena, amb una mà sempre posada a la fusta del cadafal. No s’hi val a jugar. Cada any moren alguns valents a les places del País Valencià. La meua plaça favorita és la de
La tarda baixa cap al port. Ara comença la processó. Sant Pere. Munto a casa d’Edu. Corre el Mestral. Casa d’Edu és de les més antigues de Les Cases. Casa ma germana és més gran, més ampla, però també és de les més antigues d’Ulldecona. S’hi feia vi. Encara conserva el trull. Los més vells