He pintat la finestra de blau, però allò que em cura és l’escriptura i uns breus precs solemnes i senzills que no diré, que ara no escriuré, però que duc al pap i anomeno quan passejo, torno, vaig i vinc, em calço, m’alço i torno a caure. A Déu encomano l’angoixa i en la nit
Jo sé que els metges ho pregunten als seus pacients: ‘Dorm bé? Prou, per sort.’ O potser no. Potser hi ha qui s’ha acostumat a somniar coses més o menys inquietants però que en despertar no recorda o no li dóna importància. Però el dia que per fi somnia una cosa potent, diu que ha
Era senzill escriure. Sobretot, escriure poemes. A voltes, quan viatjàvem de nit, paràvem a algun poble i feiem cap al bar, a prendre un cafè. Aleshores, els maldecaps no tenien raó de ser. Per això dic que era senzill escriure i, sobretot, escriure poemes. O cançons. Perquè la benzina i el menjar era tot allò
La vora de la mar dibuixa la cala on roman la vela que imagino ara. Ampla i esquinçada per la pluja del març i el Mestral de l’abril, esperança nostra. Passarà el juliol i l’agost reviurà la calma a la cala, la son i les nits breus. I farem un gran salt cap al capvespre
A Bertolt Brecht Lo sol ponent-se, la remor del vent, l’aigua ben fresca, llegir i escriure, pasturar, jeure, los gossos, la nit, la vespra, plantar, fer planter, arruixar, conversar, riure, cuinar, prendre el sol, mirar el cel de nit, lo so del saxo, escriure postals, emocionar-se, resar, passejar, adonar-se, ser, comprendre, estimar, relativitzar, sentir música,