Després de les hores relliscant pels roquissars, los meus peus s’eixuguen i los còdols m’escalfen tomba i tomba. Entre el cel i la mar, aquell final es diu horitzó i sembla blau però és invisible. La música és l’onada, una i una altra, i tinc orinera, son i gana. (Esta rima no estava pensada). I
La interdependència és un concepte freqüent en la Història i altres àmbits científics en referència a qualsevol sistema: La interdependència entre els organismes del nostre cos; la interdependència dels primers organismes a la Terra i la seua evolució fins avui i demà… La llista dels exemples podria ser eterna perquè allà on és possible la
Dissabte passat vaig estar a les I Jornades sobre el camp de concentració de Portaceli, a Portaceli-Serra (el Camp de Túria), les quals van tenir lloc a la sala d’actes de l’actual Hospital dr. Moliner. Aquella sala d’actes es va fer menuda a causa de la gran assistència. Moltes persones vam haver de romandre
Volia escriure un apunt sobre este concepte que certament recull el diccionari i que des de fa uns dies ha pres una volada més accentuada encara. Volia escriure sobre el mot ‘deshumanitzar’, però una cerca ràpida al Google m’ha permès trobar un article de Carles Romeu en un bloc que desconeixia i m’agrada. Em sembla
Les accions judicials, les accions policials, les pressions econòmiques i un declarat ‘tot hi va’. No fa gaires dies -però abans del dia 1 d’octubre- que la perspectiva d’Edward Snowden era notícia a Vilaweb. I em va venir de gust dedicar-li un post. Bon deia.
Aigua de pluja i neu cobrint tots los arbres. Terra xopada, fang, un bosc de color blanc. M’aturo i cerco a prop, senyals de tu i de mi, la teua mirada que trobo ben aviat en la lluna vella. De bell nou nevarà i el somni florirà com un hivern etern, com un crepuscle roig,
Tallar els nusos i sargir amb fil nou. Sense peces bones, no calarem enlloc. Per saltar i desempescar, primer caldrà sortir a xorrar. Oratge i mar, veles e vents.
Quan vaig deixar d’ocupar la meua habitació de Sants després de romandre-hi tota la infantesa i una part de la joventut, hi van romandre les ‘meues coses’ que al cap d’un temps vam anar canviant de lloc. Per exemple, los prestatge dels llibres, recolzat sobre l’escriptori i limitant amb el sostre a mode de columna.
En Dic és un gos de rabera, un gos del tio Morrongo que es passa el dia envoltat d’un centenar d’ovelles ‘lacones’ i tres cabres ‘alpines’. Fa forces anys que conec en Dic (si navegueu pel bloc a través de les etiquetes podeu veure’n més fotografies), sempre tranquil i servil al seu pastor. En Dic
Vaig descobrir la música de Rosa Zaragoza amb ‘Matria’, un treball seu que vaig trobar a la Biblioteca del Vapor Vell. Aquelles cançons em van trasbalsar, sacsejar, remoure positivament. Des d’aleshores he anat seguint la pista de Rosa Zaragoza a través del YouTube, sovint ,sovint. I no sabria dir si per necessitat o per plaer
Recordeu allò de l’Edicte de Fontainebleau? Doncs un divuit d’octubre de mil sis-cents vuitanta-cinc el promulgà Lluís XIV de França. Avui fa tres-cents trenta-dos anys. La Viquipèdia és l’hòstia.
A mida que per primera volta llegia El Procés, de Kafka, rememorava alguns contes d’en Calders. Amb els anys, El Procés va esdevenir una lectura recurrent per mi, a voltes inacabada. Com els contes caldersins, que per sort m’han acompanyat des de ben menut. Em vaig adonar aviat que la correspondència entre el ‘realisme màgic’