Les nits caduquen
Les figueres es desfullen, les llunes passegen, les tardes s’adormen, les pluges viuen lluny, les ombres s’aparten, les nuvolades són rosades, les nits caduquen. Tot això és un dir.
Les figueres es desfullen, les llunes passegen, les tardes s’adormen, les pluges viuen lluny, les ombres s’aparten, les nuvolades són rosades, les nits caduquen. Tot això és un dir.
Conta la Viquipèdia que els celtes enlloc de Tots Sants -la Castanyada i Halloween- celebraven el Samain en honor dels difunts. Com ara, més o menys, però a la seua manera que desconec. Jo sempre havia celebrat la Castanyada al col•legi, al tros i amb la colla. I diria que, ja d’adolescent, en algún concert
La llibertat de pensament i la llibertat de la Cultura s’exerceix. És evident que no és una moda, ni una corrent ideològica tal i com es pensa avui en dia, sense posar l’accent o, pitjor, sense anomenar la importància de la crítica de la raó en els processos, en les necessitats i en les voluntats.
6.03. Lo gall. Fins avui pensava que era ‘lo gall de Pei’ però ara, que m’ha enxampat fotent-me una llangonissa amb ‘tomateta’ a la cuina, se m’ha obert l’escletxa del dubte. I els dubtes, a estes hores del dia, són empipadors. Però el cas és que tant se val si és lo gall de Pei o
Fa més de deu anys. Dècades i dècades. Segles enrere. Una sola nit. Escriure a les escorces. Conversar amb els ulls. Silencis cansats. Diumenges assolellats. Les passes lentes. Sabates velles. Esperances viatjant. Secrets oblidats? La ràdio estranya. Un balcó blanc i ombrívol. Un tauler d’escacs. Les converses breus. Les olors del cel obert. L’eco dels
Si Roberto Remigio Benigni va néixer el 27 d’octubre de 1952, avui en compleix 65. Felicitats, mestre.
lo que deia la cançó amb la Lia que no veig en esta foscor caminar sense agonia en l’olor dels llimoners arrossegant estos pantalons de qualsevol manera que la Lia que ve al meu costat rossegant una cosa a la boca a vore què furgant lleva si passem pel barranc en drecera antes o passem
Brent Stirton és el guanyador en la categoria de ‘Fotògraf de l’any’ de l’edició d’enguany del ‘Wildlife Photographer of the Year‘. La fotografia és colpidora, com ho és l’experiència d’aproximar-se a la problemàtica de la caça furtiva de rinoceronts negres, una de les espècies salvatges en risc d’extinció al Planeta a causa d’este macabre tipus