Diràs que la sejolida és l’herba de les olives, però a casa mos agraden més amb timonet, romaní i un ditet de sal.
Tenir poc suc no és el mateix que ser una poca sucada. Tenir geni no és el mateix que ser un geni. Ser llest no és el mateix que ser intel·ligent. Etc. PS. Per exemple: Esta entrada té poc suc, però no per això ser una poca sucada. Tot i que una cosa pot tenir
Et desanimes. T’abraçaria. Molts han passat per aquí. La foscor no venç. Ets la meua llum. Tens bona fusta. L’horror et fa tremolar. T’estimaria. Allò que no és ver, no venç. Deixar passar el temps. Caminar i córrer. Nedar, travessar valls. Llegir, escriure. No témer el temps. No témer res. Estimar.
Vam decidir que de cara al bon toc era imprescindible una pilota reglamentària. Del Barça. Però aquella mateixa tarda havíem decidit també que aniríem a descobrir les oques de la Catedral. La meua història de les oques, aquella que diu que amb una paperina de veces i un paquet de maries m’enfilava al pedrís del
Gavàs és una vila del Pallars que vaig tenir la sort de conèixer de prop la passada primavera, mentres estudiava a l’Escola de Pastors de Catalunya. Des d’aleshores, hi he tornat una altra volta, però no ha estat suficient com per fer-me a la idea de la bellesa de viure en un indret que la
Per bé o per mal que la nostàlgia no du enlloc, em declaro un acòlit empedreït de la dita nostàlgia. PS. Avui no hi ha foto, apa.