Solcades

Gavàs és una vila del Pallars que vaig tenir la sort de conèixer de prop la passada primavera, mentres estudiava a l’Escola de Pastors de Catalunya.

Des d’aleshores, hi he tornat una altra volta, però no ha estat suficient com per fer-me a la idea de la bellesa de viure en un indret que la contemporaneïtat ha convertit en excepcional.

Gavàs, el Pallars, el nostre Nord en conjunt, és un país diferent del meu, la Catalunya Nova. És un país on el silenci és confòn amb els dies, amb el temps. I no és que no estimi el meu silenci, el silenci de les meues pastures, el de les meues passejades, el dels meus dies, però és un silenci diferent perquè, és clar, el paisatge és diferent.

El paisatge és una construcció cultural. Si no ho penseu així, feu el simple exercici de preguntar a qualsevol pagès de qualsevol contrada què li sembla aquella terra que teniu al vostre davant mateix. Potser us sorprendrà si us emplaça a descobrir un raconet més fèrtil, menys pedregós, més humit o menys gèlid de cara a la plantada de la pròxima primavera.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!