Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Arran de la mort del company de l’IES Joan Fuster de Barcelona
Parlar de joves hauria de ser sinònim de futur. Solem dir que el futur és dels joves i per als joves. Tanmateix, ens sorgeixen avui, irremeiablememt, una sèrie de preguntes:
Quin futur els espera si sis de cada deu joves que volen treballar al nostre país no ho aconsegueixen?
Quin futur els espera en una societat que avantposa una cultura competitiva, emprenedora i individual a una cultura comunitària, cooperativa i col.lectiva?
Quin futur espera a una joventut que observa com es retalla en educació i s’incrementen les desigualtats socials i econòmiques?
Quin futur els espera als joves al món rural si la inacció i omissió dels governs impossibilita les possibilitats de regenerar la seua estructura demogràfica i de compensar els desequilibris en infaestructures socials, educatives i laborals?
La resposta és evident, ja que les situacions a què s’enfronten hui els joves no són passatgeres. S’hi han instal.lat i suposen un càncer difícilment reversible a curt i mitjà termini amb nefastes conseqüències: atur, precarietat, creixement del treball autònom i l’economia submergida, fluxos migratoris interiors i exteriors,…
Potser el futur no estiga sols en les nostres mans. Però la nostra aposta ha de ser la participació activa i democràtica en el procés productiu que afavorisca un desenvolupament endògen, és a dir, que faça possible el manteniment de la riquesa en la zona i de repartiment just de la riquesa generada.
I vostés, què en pensen?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona reflexió Àngel. En els comentaris de l’editorial, jo ho he intentat, tu ho has explicat molt millor.
Moltes gràcies, Josep!
Bon dia, Àngel. En la classe de valencià hem estat mirant el teu ultim article que parla de nosaltres. Supose que, com la majoria dels companys, pense que tens molta raó i que tenim les coses molt dificils, perque molts polítics parlen dels joves però no es preocupen per ells. Desitgem que et millores i tornes prompte.
Moltes gràcies. Però quin article? t’ho pregunte perquè en tinc molts. A poc a poc vaig millorant.
Ara sí sé quin article és. Gràcies, Leonardo.