Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Se’ns ha presentat la crisi financera com un fenomen inevitable, com qui anuncia l’arribada de l’hivern, com si fóra quelcom natural, d’allò que ningú ha estat responsable. Un situació a què s’ha arribat perquè “hem viscvut per damunt de les nostres possibilitats” (entre tots la mataren i ella soleta es va morir), i per tant “no hi ha alternatives a les mesures d’estalvi que ens està imposant el govern, basades en retallades de la despesa social i dels dtrets dels treballadors.

Tanmateix aqueix missatge, que insistentment se’ns repeteix sol.licitant la nostra comprensió, pretén amagar amb mentides, que sí hi ha altres alternatives per tal d’afrontar el deute d’aquest país que tant està condicionant la vida dels ciutadans. Però per a això cal conéixer en què consisteix l’esmentat deute que paguem amb la pèrdua dels nostres drets.

En primer lloc, la composició del deute de l’estat és bàsicament privat. Per tant, no és cert que el sector públic siga el principal responsable del deute total. Més bé, han estat la banca i les grans corporacions les que s’han endeutat durant els anys de bonança econòmica. Per altra part, l’estat, sí s’ha endeutat amb el diner de tots, per a ajudar a pagar els deutes de la banca privada, convertint-la així en deute públic, i canviant l’article 135.3 de la Constitució en què s’assenyala que “el pagament dels crèdits que els bancs i entitats financeres ens han atorgat gaudiran de prioritat absoluta” per damunt de qualsevol altra despesa social (sanitat, educació, pensions, dependència,…)

Davant d’aquesta situació hi ha moviments socials que estan plantejant cada vegada amb més força, l’opció de no pagar el deute i sol.licitar una auditoria ciutadana sobre tots els deutes: públic i privat, que s’encarregara de determinar la responsabilitat de cadascú i que cadascú,  la privada pel seu frau  i mala gestió, i la pública per la seu despesa excessiva, assumesca la seua responsabilitat a l’hora de fixar les condicinns del seu pagament.