Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 d'abril de 2015
0 comentaris

MARE DE DÉU DE CULLERA

És per la carretera de Carcaixent, el camí la Vall, els carrers Transmural, Hortes i la Mare de Déu de Cullera. com s’arriba al cor del Barri de Troneta.

En la xicoteta ermita de teules àrabs a un sol vessant, la mirada es deté en el retaule ceràmic pintat amb colors rogencs i blaus. Els personatges de la composició formen l’estrella de David, amb la Mare de Déu amb el Nen Jesús, Sant Josep, les ànimes del purgatori, tenallades pel foc i els àngels, tots ells sobre la inscripció: “Ntra. Sra. del Castillo de la Villa de Cullera que se venera en esta ermita de Alberic”. Ascendeix el cor fins l’esvelta espadanya amb doble buit i sengles campanes, foses el 1742, la primera de 2 kg amb la grafia “CULLERA”-“VIR EN DEL CASTELL”, mentre la seua germana de 23 kg duu la inscripció “S MARIA DEL ORETO ORA P.N. BI AÑO 1742”. Prossegueix la pujada a aquest mont, trobant-nos el penell amb la creu de ferro forjat, apuntant cap a la meta, el Cel.

La curiositat treu el cap per las gelosies de les quadrades finestretes situades en la porta allindada. Així contempla el sòcol ceràmic, les imatges de la Mare de Déu del Castell, de Lourdes i del Pilar, els quadres, el sagrari, el ciri pasqual i l’altar amb els canelobres i la creu.

I llig en els apunts presos dels seus dos companmys de viatge, el sacerdot en Josep Civera  i el periodista Luis B. Lluch Garín. El primer l’esmentà en el seu Nomenclàtor, mentre que el segon anotà i fotografià el desaparegut retaule de rajoles amb el nom de la titular i la data, Mare de Déu de Cullera, any 1953.

Lectura: Lluc 1, 26-38


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.