Amb els cinc sentits

pensaments poètics

Sóc l’árbre

Sóc l’árbre silenciós 
que habita al bosc.
La meva escorça pertany
a un temps passat.
Les àrrels són profundes,
les vivències intenses..
Al matí sento l’abraçada
de la brisa, 
la dansa de les fulles, 
el designi del vent
desfent el silenci….

La tarda pacientment,
va adormint la llum,
fins fer-se la nit.

Hi ha nits que no cedeixo a la son,
nits que em desvetlla l’intensa lluna,
i sóc l’árbre de l’enigme…
que sucumbeix al desig de la seva llum

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent