Publicat el 13 de juliol de 2013
Tènue és la nit
La nit tènue ens ha vist
mirant-nos,
mirant-nos,
hem caminat sobre
la sorra tèbia de la platja,
tu has cercat les meves
mans,
jo he atansat els meus
llavis al desig
la mar ha despertat
el somni, impregnant
els sentits.
El clar de lluna,
ens ha vist besant-nos.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent