
Miralls
la terra…cristal.lina
allisa contorns,
crea solcs,
dona forma al mirall
El cel es fon dins la claror
de l’aigua…
i es fusiona amb el mirall.
L’univers desplega el color,
l’infinit en perfecte armonia,
contenint tota materia,
abstractes són les seves formes,
il.limitades, etèries…infinites,
No hi ha res que contingui
tanta dimensió,
res que defineixi tanta expressió,
tot està contingut i alhora,
és un fluir constant de materia…
El mar calla i escolta…
i perceb els meus estats…
El mar abraça els silencis
i al mateix temps tempera
els neguits…
És en el mar on hi trobo
la calma…
on hi vesso la llàgrima..
on m’hi sento com a casa.
En el mar es dilueix el temps,
puc quedar-m’hi tant com vulgui,
sense pressa, sense límit,
ell sempre hi és,
i acull la meva estança…
El mar em regala una melodia,
una paraula, un sentiment,
El mar em calma.
S’escolten melodies d’antany,